Submissió

V. Santonja

En les actuals circumstàncies, 

exigim als súbdits lleialtat absoluta.

No és temps de mitges tintes.

L'adhesió als nous símbols ha de ser sense fisures.

Qualsevol indici de relativisme será avortat

i tot pensament dèbil serà castigat.

Totes les persones amb capacitat de raonar,

ho faran baix la supervisió dels seus superiors.

Tothom revisará els seus pensaments 

buidant-los de creences no autoritzades.

Desproveïts de tota iniciativa personal.

seguireu escrupolosament les ordres.

Assumireu les noves instruccions

fins que les convertiu en conviccions.

Fareu visible la fidelitat al dirigents

anant sempre un pas més lluny del que us demanen. 

Donareu la vida per a la causa que vos ordenen,  

en el moment exacte en el que us ho ordenen.

Hi ha que estar previnguts contra un nucli resistent

que no s’avindrà al nou odre

Eixa resistència podria rebrotar la llavor  

i enderrocar el món feliç que ara gaudim..

Olor a mar

Cada mati resolc el món.

No sé explicar com ho faig , 

però encaixe perfectament

potents raons i sensacions.  

Mescle materials nobles

amb residus d'enderrocs,

barrejant allò imposible.

Sorprenentment, funciona!

Com en un cub de Rubik

faig un parell de girs senzills

i del fons del cub surten sis 

cares netes, de colors vibrants.

Són moments en els que sents

una brisa amb olor a mar,

que dóna perfum al dia.

El mon és bon lloc per viure!

El migdia va apropantse.

i les coses es compliquen.

Algunes juntes ja cruixen,

apareixen noves fisures

el delicat cos humà 

no encaixa amb les ogives

de l'armament nuclear 

ni amb les pujades del P.I.B.

Quan el dia va creixent,

comença a ser evident: 

la solució del matí no diu

res de guerres ni injustícies.

Els forts lligams que juntaven

les diferents parts s'afluixen 

fins i tot desapareixen quan, 

arossegant-se  arriba el capvespre

Ja de nit no trobe la forma

de que les qüestions quotidianes,

No s'obliden amagades pels

grans conflictes mondials.

El espai en el meu món

es un fosc i ocult búnquer

de tristesa i soledat. 

i allí no fa olor de mar.

Si eixim benparats de la nit,

en la matinada que vindrà

buscaremu una nova solució

per endreçar el món.

esta vegada n'estric segur 

serà la definitiva.

Tornarà l'oloreta a mar.

Però tot aixó está per veure

Consentiment no informat per a una vida que comença

V. Santonja

Mitjançant el present escrit manifeste: 

Que no he tingut cap responsabilitat

en la decisió de nàixer.

Que no he rebut cap instrucció

sobre com afrontar la nova vida.

Que no sé quant temps he de viure,

ni si ho faré com home o com dona.

Que no sé si m’espera un espai amable

i que ningú m’ha dit res sobre la felicitat.

Que desconec quin será el color de la meua pell.

Que no sé si tindré els cabells bruns o rossos.

Que no sé si viuré dins d'un cos gran.

Ni puc dir si seré valent i agosarat

o sobreviuré amb recursos més limitats.

Algú ha comprovat que en siguen suficients?

Que jo no he triat el lloc pel que arribaré al món.

Ni si el clima serà temperat o gèlid.

Ni si l’entorn estarà ben preservat.

Que no tinc cap informació de

com seran ma mare i mon pare.

Me'ls han adjudicat sense consultar-me.

No sé si tindré germanes o germans.

Tampoc sé quina llengua parlaré,

No sé quines seran les "meues" tradicions

familiars i quina serà la "meua" cultura.

M’haurà tocat una família pobra o rica?

I, als efectes oportuns, vull que conste:

Que crec que em sabré adaptar. 

Que em llance a la vida, com qui es tira al mar 

des de l'alt d'un penya-segat

sense saber si la profunditat és suficient

i si podré sobreviure. 

Com si haguera un menyspreu de la vida 

en el mateix moment de començar-la.

Però, que si he de ser, vull ser i ser feliç.

A tota la resta em podré adaptar.

Ara

V. Santonja

Sobreviví y sobrevivo porque veo la belleza y va conmigo.

                                                                          Olga Novo

El següent moment encara no existix.
No hi ha més paraula que aquesta.
Sols ara és real però sabem 
que s’esvairà en un passat fosc .

No vesse llàgrimes pel que ha de vindre
perquè no arribaran al lloc adequat.
I si un destí fatal em troba, serà 
per la indolència de qui viu l’instant.

Però avançant-me al temps
hi travesse la boira que oculta el futur
i em multiplique pels infinits camins
que el demá ens puga assenyalar.

Els entapisse amb retalls de la felicitat
que acumulàrem quan tant réiem.
Així, quan caminem per un d’ells 
sentirem aqueix moll record feliç.

La por

V. Santonja

Por de no saber dir no
por de fer sense raonar
por de no saber que no sé
por de no tindre'n mai prou
por d’obeir més enllà del necessari
por d'aquell que decideix el meu camí
por de fer, en tot moment, el que diuen que em convé
por de pensar amb pensaments aliens i creure que són meus
por de ser només un personatge inventat
por estar en el costat equivocat
por de no defensar la veritat
por re no veure la bellesa
por de no estar on cal
por de no morir mai
por de tinfre por

Concert en Do menor

 V. Santonja

Fibres de l'ànima que se m'esqueixen
amb el dolor d'haver-te estimat sense límits,
sense tindre cap retorn i sense rebre cap compassió.
        Mentre sona, colpidor, un concert de piano.

Glops agres de ràbia que em pugen per la gola
rebutjats per un estómac que no accepta
el menyspreu a tota la passió amb què t'he estimat
Mentre sona, màgic, el concert de piano número 2
        en Do menor.

Els ulls s'omplen de llàgrimes d'amargor i tristesa

pel fi d'un amor pel qual he lluitat feroçment
i ara s'esmuny de les mans sense poder retindre'l.
Mentre sona, majestuós, el concert de piano número 2
           en Do menor de Serguéi Vasílievich Rajmáninov.

Concert per a piano i orquestra número 2 en Do menor de Serguei Vassílievitx Rakhmàninov

Junts

V. Santonja
                            A Joan.

Junts vam iniciar el camí.

De menut et deixaves dur. 

Confiat.

Vam viure junts
el teu primer bac,
el teu primer pas, 
el teu primer joc,
el teu primer mot.
Vivint experiències noves.
jo com a pare, 

tu com a tu.
Amb totes les incerteses
dels debutants
i alguns passos en fals,
vam aprendre molt 
d’eixe viatge.
Erem junts mentres 
descobries una llengua, 
un país, una gent,
una terra, uns carrers.
Encara no ho sabies 
però serien teus per a sempre.
Ara assajaràs noves rutes.
T'arriscaràs per llocs desconeguts.
Trobaràs altres gents, 
altres terres.
Eixe viatge serà la teua vida.
Avançaràs cap a un nou horitzó 
ple de anhels 
i somnis possibles.
Descansa, però mai no t’atures.
Saps que mentre camines
tens oberta la porta
dels teus desitjos.
Ja no caminarem junts,
però estaré al teu costat
Sense patir la pols del camí.
En cada nova etapa,
ploraré les teues desil·lusions
i riure amb tu les alegries.