Cada mati resolc el món.
No sé explicar com ho faig ,
però encaixe perfectament
potents raons i sensacions.
Mescle materials nobles
amb residus d'enderrocs,
barrejant allò imposible.
Sorprenentment, funciona!
Com en un cub de Rubik
faig un parell de girs senzills
i del fons del cub surten sis
cares netes, de colors vibrants.
Són moments en els que sents
una brisa amb olor a mar,
que dóna perfum al dia.
El mon és bon lloc per viure!
El migdia va apropantse.
i les coses es compliquen.
Algunes juntes ja cruixen,
apareixen noves fisures
el delicat cos humà
no encaixa amb les ogives
de l'armament nuclear
ni amb les pujades del P.I.B.
Quan el dia va creixent,
comença a ser evident:
la solució del matí no diu
res de guerres ni injustícies.
Els forts lligams que juntaven
les diferents parts s'afluixen
fins i tot desapareixen quan,
arossegant-se arriba el capvespre
Ja de nit no trobe la forma
de que les qüestions quotidianes,
No s'obliden amagades pels
grans conflictes mondials.
El espai en el meu món
es un fosc i ocult búnquer
de tristesa i soledat.
i allí no fa olor de mar.
Si eixim benparats de la nit,
en la matinada que vindrà
buscaremu una nova solució
per endreçar el món.
esta vegada n'estric segur
serà la definitiva.
Tornarà l'oloreta a mar.
Però tot aixó está per veure