V. Santonja
Mitjançant el present escrit manifeste:
Que no he tingut cap responsabilitat
en la decisió de nàixer.
Que no he rebut cap instrucció
sobre com afrontar la nova vida.
Que no sé quant temps he de viure,
ni si ho faré com home o com dona.
Que no sé si m’espera un espai amable
i que ningú m’ha dit res sobre la felicitat.
Que desconec quin será el color de la meua pell.
Que no sé si tindré els cabells bruns o rossos.
Que no sé si viuré dins d'un cos gran.
Ni puc dir si seré valent i agosarat
o sobreviuré amb recursos més limitats.
Algú ha comprovat que en siguen suficients?
Que jo no he triat el lloc pel que arribaré al món.
Ni si el clima serà temperat o gèlid.
Ni si l’entorn estarà ben preservat.
Que no tinc cap informació de
com seran ma mare i mon pare.
Me'ls han adjudicat sense consultar-me.
No sé si tindré germanes o germans.
Tampoc sé quina llengua parlaré,
No sé quines seran les "meues" tradicions
familiars i quina serà la "meua" cultura.
M’haurà tocat una família pobra o rica?
I, als efectes oportuns, vull que conste:
Que crec que em sabré adaptar.
Que em llance a la vida, com qui es tira al mar
des de l'alt d'un penya-segat
sense saber si la profunditat és suficient
i si podré sobreviure.
Com si haguera un menyspreu de la vida
en el mateix moment de començar-la.
Però, que si he de ser, vull ser i ser feliç.
A tota la resta em podré adaptar.