22.12.16

Retrat

V. Santonja

Des del teu retrat damunt de la tauleta
m'arriba fresc i radiant el teu somriure.
No ets tu, és només la teua fotografia.
Però de tant en tant li faig una ullada
i tinc prou impuls per a tota la vesprada.


Les claus al pany

V. Santonja

El soroll d'unes claus al pany,
anuncia la teua arribada.
Un desassossec, una emoció
anticipa la teua presència.
Apareixes a la porta
i un allau d'alegria travessa l'estança.
El dia pren una nova perspectiva.
La boira que l'enfosquia s'esvaeix
i tot sembla possible encara.

Estàs

 V. Santonja
                                               A Nacho 
                                 
Des d'un extrem del corredor
veig la porta mig oberta
de l'habitació del fons.
Estàs.
I està l'alegria que sempre t'acompanya.
Està el teu soroll, la teua il·lusió, el primitiu desordre.
Estan els projectes, l'esforç i la tenacitat,
les històries quotidianes, la vida en explosió.

Veig la llum que ix
de la porta entreoberta
de l'habitació del fons.
Estàs.
I és una invitació a passar i conversar.
És un "saps què?", un "digues!", un "què fas?".
Una proposta de companyia sempre acceptada,
Raonar el que ens passa, riure junts, estimar junts.

Quan arribe a casa,
desitge trobar mig oberta
la porta de l'habitació del fons.



10.12.16

El teu somriure

 V. Santonja

Tot està escrit en el teu somriure.
El gest subtil dels teus llavis conté
l'essència del teu món interior
que s’aboca, atrevit i espantat,
a l'exterior.


Nota de tast del teu somriure

T’acostes somrient amb gest franc.
La primera impressió és fresca i neta.
De prop es confirma un caràcter
fort però ben equilibrat, amable.

Els ulls, brillants i cristal·lins,
tenen notes de fruita madura i
somriuen amb una mirada sedosa,
suau i tanmateix ferma i noble

La boca s'expandeix al somriure
i s'ofereix carnosa, cremosa.
Hi apareixen notes dolces de pastisseria,
i sembla apetitosa, saborosa.

Els llavis, d’un rosa gerd, dibuixen el gest
amb un ribet granat i reflexes violacis.
Si la llum de l’estança ho permet
apareixen tocs de maduixes del bosc.

Les dents que es mostren entre els llavis
porten records de flors blanques
i aigua de brollador, amb una marcada mineralitat.
Hi ha també un punt lacti i tocs d'ametla crua.

La cara quan somriu és expressiva,
balsàmica, complexa sense astringències.
El gest es redó, persistent i vigorós;
amb una elegància que li aporta un caràcter propi.