A Nacho
Des d'un extrem del corredor
veig la porta mig oberta
de l'habitació del fons.
Estàs.
I està l'alegria que sempre t'acompanya.
Està el teu soroll, la teua il·lusió, el primitiu desordre.
Estan els projectes, l'esforç i la tenacitat,
les històries quotidianes, la vida en explosió.
Veig la llum que ix
de la porta entreoberta
de l'habitació del fons.
Estàs.
I és una invitació a passar i conversar.
És un "saps què?", un "digues!", un "què fas?".
Una proposta de companyia sempre acceptada,
Raonar el que ens passa, riure junts, estimar junts.
Quan arribe a casa,
desitge trobar mig oberta
la porta de l'habitació del fons.