Concert en Do menor

 V. Santonja

Fibres de l'ànima que se m'esqueixen
amb el dolor d'haver-te estimat sense límits,
sense tindre cap retorn i sense rebre cap compassió.
        Mentre sona, colpidor, un concert de piano.

Glops agres de ràbia que em pugen per la gola
rebutjats per un estómac que no accepta
el menyspreu a tota la passió amb què t'he estimat
Mentre sona, màgic, el concert de piano número 2
        en Do menor.

Els ulls s'omplen de llàgrimes d'amargor i tristesa

pel fi d'un amor pel qual he lluitat feroçment
i ara s'esmuny de les mans sense poder retindre'l.
Mentre sona, majestuós, el concert de piano número 2
           en Do menor de Serguéi Vasílievich Rajmáninov.

Concert per a piano i orquestra número 2 en Do menor de Serguei Vassílievitx Rakhmàninov

Junts

V. Santonja
                            A Joan.

Junts vam iniciar el camí.

De menut et deixaves dur. 

Confiat.

Vam viure junts
el teu primer bac,
el teu primer pas, 
el teu primer joc,
el teu primer mot.
Vivint experiències noves.
jo com a pare, 

tu com a tu.
Amb totes les incerteses
dels debutants
i alguns passos en fals,
vam aprendre molt 
d’eixe viatge.
Erem junts mentres 
descobries una llengua, 
un país, una gent,
una terra, uns carrers.
Encara no ho sabies 
però serien teus per a sempre.
Ara assajaràs noves rutes.
T'arriscaràs per llocs desconeguts.
Trobaràs altres gents, 
altres terres.
Eixe viatge serà la teua vida.
Avançaràs cap a un nou horitzó 
ple de anhels 
i somnis possibles.
Descansa, però mai no t’atures.
Saps que mentre camines
tens oberta la porta
dels teus desitjos.
Ja no caminarem junts,
però estaré al teu costat
Sense patir la pols del camí.
En cada nova etapa,
ploraré les teues desil·lusions
i riure amb tu les alegries.