19.10.20

Tota tu

V. Santonja


M'encisa contemplar

    la dilatació de les teues pupil·les

    la tonalitat verdosa del teu iris

    la humitat primigènia dels lacrimals

    l'arqueig que dibuixen les celles

    el parpelleig suau de les teues parpelles

M'agrada presenciar

    la turgència carnosa dels teus llavis

    la tensió que hi apareix en la comissura

    quan fas un mínim moviment de galtes

    La sensualitat que aporta la llengua

    i la gota de saliva que dubta en la boca

Em fan gràcia

    les arrugues que els anys et dibuixen entorn dels ulls

    els records guardats al teu cos de mil experiències

    Els plecs on es conten tantes històries viscudes

    La bellesa de vegades incòmoda de la vellesa

    La franquesa amb la em mostres el teu cos

M'emocione al pensar en

    la teua forma de riure des del fons del tronc,

    el moviment exacte amb el que et mossegues el llavi

    Un gest espontani que fas als ulls quan somrius

    la manera discreta d'adreçar-me la mirada:

    abaixes el cap i alces les pupil·les.