V. Santonja
Hi hauria d’haver un fil de pensament
que estigués sempre actiu,
supervisant als altres pensaments.
Els que entren, ixen i decidixen.
Aquest pensament raonaria
amb els que es desbaraten,
controlaria pensaments obsessius
que fan voltes i voltes
sobre un mateix tema
quan ja està suficientment pensat.
També eixos que s'enreden
de una forma tan embolicada
que només resta aturar-los,
anar enrere i tornar a encetar-los.
Els pitjors són els que arriben
a una conclusió precipitada
i estan a punt de prendre
una decisió equivocada.
Els mostraria que només
han tingut en compte
una part de l’assumpte.
Cal asseure’s una estona
amb ells i fer-los veure l’error.
El supervisor s’ho prendria
amb molta paciència
perquè sap que finalment,
i aprofitant que el cap
està en les seus dèries,
li ordenaria adoptar l’expressió
d’un mig somriure.