22.6.20

Vida sense propòsit

"The tragedy of life doesn’t lie in not reaching your goal. 
The tragedy lies in having no goal to reach.”
Benjamin Mays

V. Santonja

Vaig nàixer sense un propòsit. 
Un estigma que portaré sempre.
Si haguera tingut una missió 
tindria una passió, una il·lusió.

Amb un objectiu clar, 
faria un pla ambiciós.
marcaria fites en un calendari
tan viables com exigents.

Per garantir-ne el compliment,
faria un seguiment del progrés,
amb el que podria discernir desviacions 
i replanificar tasques si fos necessari.

Un segon pla, dit de contingències,
analitzaria riscos i identificaria amenaces,
proposant un conjunt de contramesures
per si no tot avançara segons les previsions.

El resultat estaria garantit. 
El meu projecte vital seria un èxit 
i podria descansar tranquil: 
Diria orgullós: missió complida!

Però em pariren sense propòsit.
Al llarg dels anys m’he plantejat 
diversos objectius ambiciosos,
fets només per omplir l’absència
 
d’un veritable projecte vital.
Plans ficticis, il·lusoris, que 
descregut i desorientat 
no he sigut capaç d’assolir.

I així moriré sense un propòsit 
i  en la meua post-existència
seré un mort sense missió, 
sense visió, sense il·lusió.