Encara érem molt joves.
Tot passà en un instant.
aquell matí assolellat,
pels carrers del nostre poble.
Jo caminava amb bon pas
capficat en les meues coses.
Tu no recordes d'on venies,
ni jo on anava tan de pressa.
Arribàrem a l'encreuament
alhora, sense adonar-nos
de la presència de l’altre
i xocàrem de ple.
Fou un impacte brutal,
amb resultat de ferides greus
i múltiples fractures.
i altres lesions
Les metgeses estaven
molt preocupades
hi hagué molta tensió
però al cap d'uns dies
observàrem perplexes
com les ferides sanaven.
La milloria fou sorprenent.
i el dolor es calmava.
Commocionats encara,
no compreníem res
del que ens estava passant.
Visquérem el moment
desitjant que durés.
I durà. I tant que durà.
Encara hui vivim les seqüeles
d’aquella topada fortuïta.
Les metgeses, sorpreses
per la insospitada evolució,
ens van explicar que
amb la brutalitat de l'impacte
sobre uns cossos encara tendres,
alguns dels nostres òrgans i sistemes
es van fusionar d'una manera
insòlita per a la ciència mèdica.
Així es va formar un lligam entre
els teus ossos i els meus pensaments,
els teus valors i el meu sistema limfàtic,
la teua excitació i la meua digestió.
Tu t'emociones i jo hiperventile,
la teua alegria em fa pujar la febra
Com siamesos sobrevinguts,
compartim vísceres i somnis.
Des de que les meues creences
s'embolicaren amb les teues trenes,
quan tu canvies de pentinat
em fas dubtar de la meua religió.