Sec al teu costat i vaig contant-te
les minúcies que m'ha portat el dia.
Tu m'escoltes amb fingida atenció
mentre seguixes amb les teues coses.
Et mire, et desitge i vaig perdent el fil.
Però si esclata el teu somriure,
ja no et diré res més.
Si ens creuem una mirada
restaré en silenci.
Si distreta t'acostes,
deixaré de parlar.
Si puc prendre’t la ma,
no tindré res més a afegir.
Cap paraula podria descriure el misteri.