Adaptació

                 A dormir tot el món. El món està ben fet.

                                                      Vicent Andrés Estellés

V. Santonja

                                     A V. I.

Em regire i em capgire,
de manera que la part
de dins vaja fora,
i on havia pell,
ara hi haja budell.

Ventile les fosses nasals,
els cossos cavernosos,
els espais intercostals.
El contacte amb l'aire
irrita visceres ocultes,
inflama les mucoses,
asseca els lacrimals.

Però no, no és prou.
Els nous temps exigeixen
transformacions profundes,
una acció més contundent.

Ho repense i em refaig,
de manera que clausure
un temps d’afany i esforç,
i allí on hi havia passió,
només resta submissió.

Complac els nous principis
ajuste les meues referències
Assumisc noves conviccions,
seguint al punt els dictats.

Però no,  no és prou.
He d’insistir en la renúncia,
aprofundir en l'enderroc,
mostrar senyals clars d'obediència,
d’un complet acatament.

M'acovardisc, m'agenolle.
Avergonyit , humiliat , extenuat ...
m'adapte.


Plec de descàrrec o epíleg exculpatori

Pense obstinadament
que el residu moll i pudent
en que m'he transformat
conté un nucli sa, inquiet, resistent,
que no s’avé a les exigències.
Una llavor que germinarà
i encetarà un nou temps d'esperança.
Una brasa ardent, que revifarà
i finalment restablirà la vergonya.